els eixos de treball que plantegem per al festival de cultura contemporània de l’empordà van ser ideats en el comissariat de la 9a edició, encarregada a en roc parés.

a partir del popular conte: la sopa de pedres, que té diferents noms i maneres d’explicar-se al llarg de la geografia, i dels pobles i cultures del planeta. aquesta història parla de les possibilitats que dóna la posada en comú dels recursos, això és: l’aportació de cada individu a la col•lectivitat.

en el nostre cas es tracta de involucrar en el procés de producció dels projectes artístics o creatius, als propis creadors o autors amb la gent que fa vida al poble on desenvolupem el festival: maçanet de cabrenys. la intenció última no es quedar-se amb el fet puntual d’un treball comú, ja per si sol interessant i que converteix els projectes en treballs de site-specific en el seu sentit més radical, sinó que la proposta és que aquesta interacció, aquesta fórmula de treball, pugui realment aportar elements transformadors que perdurin més enllà del festiva. per tant, tot allò que es pugui plantejar des del festival, no hauria de quedar com a projecte tancat que acaba al finalitzar aquell, sinó que el que es persegueix com a fons és que allò iniciat en els processos de treball, la interacció, implicació i interrelació de diferents individus, la col•lectivització de recursos, continuí i doni més fruits més enllà del festival.

mentre caminem cap aquest objectiu, alhora estem dibuixant un model que pot ser exportat i modificat segons convingui, però que té com a base la funcionalitat de l’art en un sentit positiu i bastant primigeni, el que nosaltres entenem com la capacitat que té la creació d’esdevenir instrument social i sociabilitzador.

en resum, el festival no segueix un discurs conceptual o teòric concret al voltant del qual un seguit d’artistes convidats o escollits per convocatòria reflexionin, s’inspirin i treballin, sinó que plantegem un eix de treball en el que no és tan important el tema ni el resultat estètic que en resulti, sinó el procés en el qual es desenvolupa, i aquest parteix d’una pràctica col•lectiva i col•lectivitzadora que integri diferents agents, individus i visions i que els resultats estiguin, de manera immanent, en aquests processos.