Seguint el projecte engegat l’edició anterior, generem un circuit descentralitzador de producció artística i enguany aprofundim en  el treball de camp sobre el propi Maçanet de Cabrenys, sense caure en els tòpics i perills del site-specific .
La intenció és crear un conglomerat entre creadors, poble i públic per a que l’experimentació creativa doni els fruits que es persegueixen, que entre d’altres són: a través de reflexions, vivències o fets quotidians i/o locals plantejar qüestions més globals, que alhora conviden a noves reflexions, iniciant de nou un procés que comença a maçart i segueix allà o més enllà. 
Partint dels processos que s’obren en aquesta interrelació d’un conglomerat de persones dispars, acollim la proposta que planteja Roc Parés, i que presentem més endavant, que s’endinsa en dos dels objectius primordials de maçart: apropar la gent de Maçanet a la realitat creativa i recíprocament apropar els plantejaments artístics contemporanis a la realitat de la vila.
Un objectiu primordial que es pretén copsar és el de fer de maçart un laboratori creatiu, que en la seva singularitat pugui ser també modèlic.  

De la mateixa manera la nostra intenció continua essent la de crear un lloc de trobada per a creadors, pensadors i gent d’arreu, alhora que, tant pel que s’exposa i s’exhibeix, com per les relacions que es creen, sigui també un punt de referència per a l’art i la creació contemporànies en la major quantitat de disciplines possibles, fora dels circuits concentrats a la(es) capital(s).
Aquesta nova manera de fer que trenca amb els esmentats circuits artístics establerts, en part ve donada perquè som conscients de la dinàmica centrífuga que les grans capitals generen, però també per el coneixement de les seves mancances. Per tant la manera en la que es planteja el projecte maçart afecta en un primer terme, lògicament, als processos creatius i els seus resultats finals i, en un segon terme, també trencador, genera la possibilitat d’arribar a eliminar la frontera entre les arts visuals i escèniques, creant una Massa uniformement diferenciada per continguts i disciplines en la que es desenvolupa. En aquest sentit les vessants teòriques i especulatives de la creativitat aniran tinent una cabuda important prescindint de la procedència (ciències o lletres, com se les mal anomena), donat que totes elles en el fons, es troben en les mateixes preguntes més bàsiques.

El nostre projecte també pretén convertir-se en un punt de fuga, des d’on captar la realitat creativa des d’altres perspectives, la nostra posada en pràctica ultralocal, esdevé un model global on ja el propi format del festival implica un trencament amb els límits museístics, amb els processos creatius i els resultats final.

Per últim, la proximitat amb la Catalunya Nord ens converteix en porta, punt de trobada i nexe de relació entre ambdues bandes dels Pirineus.

Rafael Camps
direcció